DEPARTAMENT DE VALENCIÀ IES ENRIC VALOR

Tirant lo blanc

2010-06-01T14:15:00.000-07:00

Ací us deixe el powerpoint i el text de la meua exposició.

powerpoint:
http://www.megaupload.com/?d=T1NBQDE7

Joanot martorell:
http://www.megaupload.com/?d=HA9Z359R

Estructura tirant (text):
http://www.megaupload.com/?d=8RK0I6P6

Carlos B12

Ausiàs March

2010-02-10T14:32:00.000-08:00

BIOGRAFIA

Poeta i cavaller medieval, que va naixer entre Gandia, València o Beniarjò l'any 1400. Va morir el 3 de març de 1459 a València.

Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:

Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.
La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.

D'ell destaca la seua modernitat perque:

Utilitza per primera vegada el valencià en els seus poemes.
Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.
L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.

L'obra d'Ausiàs Marc, encara que no estava impresa, va exercir una influència clara en uns pocs poetes contemporanis, en canvi, per a les generacions posteriors de poetes valencians passà desapercebut. Només el marqués de Santillana el lloava així: gran trovador y hombre de asaz elevado espíritu.

La poesia ausiasmarquiana es mostra d'una banda culta:

Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal".
Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.

I d'altra banda desimbolta sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar esta sensació són:

Presència constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...):

«Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»

Paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):

«Llir entre cards, passions d'Amor fan
Tembre i Fiar estar dins un hostal.»
Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc. d'altra.
Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:

«Hajau dolor de la dolor de mi!»

L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.

CANTS D'AMOR

Plena de Seny
Llir entre Cards
Amor, Amor
Mon darrer bé
Oh, foll amor

CANTS DE MORT

CANT ESPIRITUAL

POEMES

Veles e Vents

I
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins duptosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
Xaloc, llevant, los deuen subvenir
Ab llurs amichs lo grec e lo migjorn,
Fent humils precs al vent tramuntanal
Que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

II
Bullirà•l mar com la cassola en forn,
Mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

III
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confès descoberts no seran.
En lo perill no•m caureu de l’esment
Ans votaré al Déu que•ns ha lligats
De no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

IV
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
Perquè amor per mort és anul•lats;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
Que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit
Car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no ha en amor,
Car prop d’aquell jo•m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
Tement, fiant, de tot l’avenidor.

V
Jo són aquell pus extrem amador
Aprés d’aquell a qui Déu vida tol.
Puis jo són viu, mon cor no mostra dol
Tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
Mas per mon fat fortuna cas no•m porta.
Tot esvetlat, ab desbarrada porta,
Me trobarà faent humil respost.

VI
Jo desig ço que•m porà ser gran cost
I aquest esper de molts mals m’aconhorta.
A mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost;
lladoncs les gents no•ls caldrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte•s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Tornada
Amor, de vós jo•n sent més que no•n sé,
De què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé."

Cants de Morts

La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]

O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;

ENLLAÇ A LA VERSIÓ COMPLETA DE CANTS DE MORT

DESCARREGA DEL POWERPOINT SOBRE LA VIDA D'AUSIÀS MARCH

PÀGINA D'AUSIÀS MARCH A L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

ENLLAÇ DEL VIDEO/BIOGRAFIA D'AUSIÀS MARCH

Leandro Crisol Lo Presti, B12

JORDI DE SANT JORDI

2010-01-26T10:29:00.000-08:00

BIOGRAFIA

Cavaller i escriptor, va viure durant el s. XIV nascut al que era aleshores el Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424.

Tingué el càrrec de cambrer reial i gaudí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà al setge de Bonifazio i entrà a Nàpols, on el 30 de maig de 1423 fou empresonat per Francesco Sforza. Allà escriví el poema Presoner, d’una gran força expressiva.

En aquest ambient es degué relacionar estretament amb Andreu Febrer i amb el Marquès de Santillana, qui lloa la els seus poemes i destaca la seua capacitat musical.

Poeta cortesà, els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o la reina Margarida de Prades, a la qual sembla que dedicà unes de les seues millors cançons com Midons i segurament Estramps. Els estudiosos de les seues obres opinen que l’éxit del poeta, es van generar, sobretot, per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.

El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis post feudals de Catalunya.

En la seva obra poètica es pot vore la influencia dels grans trobadors del segle XII (Peire Vidal, Foiquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel)

El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obri amb uns versos, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.

La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos, sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.

El poeta sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre's entre els poetes catalans.

La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.

POEMES

TORNADA

Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre

sus quantes són e'l mundanal registre

car tots jorns naix en vós cors e revida

bondats, virtuts, més que en Pentasilea.

ESTRAMPS

Jus lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma;

ans quan serai del tot fores d'est segle

cells qui lo cors portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

Si com l'infants quan mira lo retaule

e contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

- tant ha plaser de l'aur qui l'environa -;

atressí em pren davant l'amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s'enrama,

que mentre el vei mas que Déu lo contemple;

tant hai de joi per amor qui em penetra!

Així em té pres e lliats en son carçre

amors ardents com si estés en un cofre

tancat jus claus e tot mon cors fos dintre,

on no posqués mover per null encontre.

Car tant és grans l'amor que us hai e ferma

que lo meu cor no es part punt per angoixa,

bella, de vós, ans estai ferm com torres

en sol amar a vós, blanxa colomba.

Bella sens par ab la presençanoble,

vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes,

gais e donós lluu plus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estella;

d'on, quan vos vei ab les autres en flota

les jutge menys, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.

L'amor que us hai en totes les parts mascles

no foncs jamais en null cors d'hom ne arma,

¿quan no n'amec pus coralment nulls hòmens

tan forta amor com cesta que el cor m'obre?

Mas sui torbats que no fonc Aristòtils

d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma,

co'l monjos bos que no es part de la cetl.la

no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Oh cors d'honors, net de frau e delicte!

prenets de me pietats, bella dona,

e ne sofrats que's amant-vos peresca,

per què eu vos am mais que nulls homs aferma;

per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres

de tots los fruits on valor grans pren sombra,

que em retenyats en vostra valent cambra,

pus vostre sui e serai tant com visca.

-Alguns dels seus poemes (Presoner, també conegut amb el títol de Desert d'amics, i Cançó d’opòsits) han estat bellament musicats per Raimon:

DESERT D’AMICS – RAIMON (Jordi de Sant Jordi)

Desert d'amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada,

lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,

ma voluntat e pensa caitivada,

me trob del tot en mal poder sotsmès,

no vei algú que de mé s'haja cura,

e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,

de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;

ara em content de ço qui em fai tristura,

e los grillons lleugers ara preu més

que en lo passat la bella brodadura.

Fortuna vei que ha mostrat son voler

sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

però no em cur, pus hai fait mon dever

amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir

en esguard d'u qui al cor me destenta

e em fai tot jorn d'esperança partir:

com no vei res que ens avanç d'una espenta

en acunçar nostre deslliurament,

en acunçar nostre deslliurament.

Deserts d'amics, de béns e de senyor...

-Ací podeu sentir la cançò:

http://www.goear.com/listen.php?v=aae00b3

-Ací teniu un powerpoint sobre tot l’explicat abans:

http://www.megaupload.com/?d=RTET66HI

Marta Soler Pérez B12

CATEGORIES GRAMATICALS

2010-01-21T06:41:00.000-08:00

Pengem el quadre de les categories gramaticals amb l'explicació semàntica, sintàctica i morfològica perquè el pugueu fer servir.

Categories gramaticals 2

Carlos Moreno B12

MODEL FITXA DE LECTURA

2009-11-26T03:42:00.000-08:00

Ací teniu el model de fitxa de lectura que farem servir per a totes les lectures de l'any. Recordeu que no podeu escriure per fora dels marges ni fer lletra de formiga. És una fitxa, no cal exposar-hi tota la informació que coneies.

FITXA DE LECTURA

CANÇÓ PER A ANALITZAR MÈTRICA

2009-11-08T14:59:00.000-08:00

Com us vaig prometre, penge la lletra de la cançó de la qual heu d'analitzar la mètrica. Perquè la faena siga més divertida, us deixe també la música, per si voleu escoltar-la. Jo us la recomane.

Dolça besada té gust que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

EXERCICI DE TRACTAMENT INFORMÀTIC DE TEXTOS PER A TERCER D'ESO

2009-11-01T15:04:00.000-08:00

Ací teniu un text bastant dolent pel que fa al format. Descarrega-te'l al disc dur de l'ordinador i fes els exercicis que trobaràs al final.

2n ESO. ESQUEMA-RESUM UNITAT 2

2009-10-21T07:46:00.001-07:00

Tot seguit teniu l'esquema-resum de la unitat 2. Recordeu que es tracta només d'una guia, i que heu de completar la informació amb els llibre i els apunts de classe.

2n. Unitat 2

ESQUEMA DE COMENTARI PRAGMÀTIC PER A 1r DE BATXILLERAT

2009-10-14T13:19:00.000-07:00

Com us havia promés, penge l'esquema de comentari pragmàtic que farem servir al llarg del curs. Descarregueu-lo, imprimiu-lo, i porteu-lo a classe tan aviat com us siga possible.
COMENTARI DE TEXT PRAGMÀTIC

ARDI, LA NOVA ÀVIA DE LA HUMANITAT

2009-10-08T01:46:00.000-07:00

L’homínid va viure fa 4,4 milions d’anys a Etiòpia

Ardi feia 120 centímetres, pesava 50 quilos i podia caminar dreta, encara que possiblement també s’enfilava als arbres. Era una criatura que estava plena de sorpreses anatòmiques, segons els seus descobridors, però en absolut es tractava d’un simi. Va viure fa 4,4 milions d’anys a la regió d’Afar, a l’actual Etiòpia, i les seues primeres restes van aparéixer fa 17 anys. Ahir, finalment, després de llargues anàlisis, neteja de les peces i noves troballes, 11 articles publicats simultàniament a la revista Science certifiquen la importància d’Ardi en la història de l’evolució humana: no s’ha trobat mai un esquelet d’un homínid tan complet i tan antic. És la nova candidata a àvia de la humanitat.
Falta veure si Ardi, adscrita a l’espècie Ardipithecus ramidus, entrarà en els llibres de text, però com a SDHpmínim és un milió d’anys més antiga que l’arxifamosa Lucy, una femella d’Australopithecus afarensis que ha protagonitzat incomptables documentals i exposicions. En la descripció i anàlisi d’Ardi hi han participat 47 científics de 10 països. Els estudis aprofundeixen en l’anatomia òssia, la locomoció, la dieta i fins i tot possibles pautes socials. També s’ha analitzat l’ambient en què va viure, caracteritzat per sabanes i boscos més densos i freds que actualment.
Proves biològiques sostenen que l’últim ancestre comú dels humans i els ximpanzés devia viure fa sis o set milions d’anys, de manera que Ardi és massa jove per ser considerada la hipotètica baula perduda. De fet, durant els últims anys s’han descobert ossos atribuïts a espècies molt més antigues, com el famós crani de Toumai (Sahelantropus tchadensis), encara que la seva adscripció en la línia humana de l’evolució no és clara. Ardi, en canvi, ja forma part de la nostra estirp malgrat que manté alguns trets primitius. «Si Ardipithecus no va ser el nostre avantpassat, va estar estretament relacionat amb ell», subratlla un dels caps de la investigació, Tim White.

110 OSSOS / Els científics presenten a Science l’anàlisi de 110 fòssils d’Ardipithecus ramidus que van ser localitzats a Afar. Pertanyen a 36 individus de totes les edats, però el més complet és sens dubte l’esquelet d’Ardi, ja que conserva una part del crani, dents, pelvis i ossos de les mans i els peus. Ardi tenia un cervell petit, similar a les femelles del ximpanzé actual. La seua cara tenia un morro prominent, com els simis, encara que no es projectava tan endavant com els actuals ximpanzés.
Quan caminava, Ardipithecus ramidus no utilitzava els artells de les mans com a suport, tal com fan alguns grans simis, encara que l’absència del típic pont dels peus humans suggereix que tampoc era un bon corredor.
Les dents allunyen Ardi tant dels Australopithecus com dels simis. Per exemple, l’esmalt indica que Ardi i el seu llinatge tenien una dieta omnívora relativament diversa que incloïa fruites i altres aliments del bosc, com nous i fulles. Finalment, les dents, similars en mascles i femelles, també suggereixen que socialment era menys agressiu que els simis actuals.
El Periódico, 10-10-2009

ALUMNAT DE 2n BATXILLERAT

2009-10-05T03:19:00.000-07:00

El professor del departament de valencià Urbà Lozano ha posat en marxa aquest bloc del departament de valencià. Amb aquest instrument, pretenem crear un espai en què ens comuniquem, professorat i alumnat, fora dels rígids horaris de classe, per la qual cosa us animem per tal que hi participeu de manera activa. Per a començar hi hem posat uns enllaços amb altres blocs de 2n de batxillerat que ja funcionen des de fa alguns cursos i on trobareu materials molt interessants.

LECTURES 1r DE BATXILLERAT

2009-09-29T06:24:00.000-07:00

Com us hem dit a classe, les lectures d'enguany per a 1r de Batxillerat són les següents.

1r trimestre: Curial e Güelfa. Anònim. Diverses edicions.
2n trimestre: Plagis. Urbà Lozano. Bromera
3r trimestre: La plaça del diamant. Mercè Rodoreda. Diverses edicions.

A més, també sabeu que hem proposat dues lectures més, que són l'alternativa per a qui ja haja llegit alguna de les obres proposades, a més de suggerències per a les lectures extraordinàries que us permeten pujar nota. Són les següents:

Lennon i Anna. Vicent Borràs. Bromera.
Tirant lo Blanch. Joanot Martorell. Diverses edicions.

Ja sabeu que en podeu proposar d'altres. Vinga, ho deixem en les vostres mans. I també sabeu que fer comentaris a aquest post té premi. Endavant.

COMENCEM! LECTURES DE TERCER D'ESO

2009-09-18T01:37:00.000-07:00

Comencem amb les recomanacions de lectura per al tercer curs. És a dir, per al grup 33. Fixeu-vos-hi! Re-co-ma-na-ci-ons. La lectura no pot ser obligatòria: la lectura és una font de plaer. Per tant, tot seguit teniu una guia, confeccionada a partir de les recomanacions que els companys han fet a classe. Vosaltres també podeu fer les vostres propostes, per mig dels comentaris a aquesta entrada, o a classe. Seran penjades ací. Però ja sabeu que podeu triar el llibre que us vinga de gust, amb el vist-i-plau del professor.
En el llistat que trobareu a sota hi ha els títols, els autors, l'editorial, el nombre de pàgines (el que més us interessa, és clar) i el preu. També una sinòpsi de l'obra. Al final, un seguit d'enllaços amb editorials perquè feu una passajada virtual i tingueu l'oportunitat de triar el que més us agrade. Al llarg del trimestre ampliarem totes les llistes: les de llibres, les d'editorials... El cas és posar-nos en marxa... JA! Que el curs ha començat.
També volem que aquest bloc siga dinàmic. Podeu deixar tots els comentaris que us passen pel cap, recomanar (o no) alguns dels llibres que hi ha al llistat, o d'altres... En fi, el que volgueu.

NOVEL·LA

El noi del pijama de ratlles. John Boyle. Editorial Empúries.

Pàgines: 264 / Preu: 12.5

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.

La solitud dels nombres primers. Paolo Giordano. Edicions 62

Pàgines: 308 / Preu: 17

En Mattia havia après que entre els nombres primers n’hi ha alguns que són especials. Els matemàtics els anomenen primers bessons: són parelles de nombres primers que estan de costat, més ben dit, quasi de costat, perquè entre ells sempre hi ha un nombre parell que els impedeix tocar-se realment.

En Mattia pensava que ell i l’Alice eren així, dos primers bessons, sols i perduts, propers però no pas prou per tocar-se realment. A ella, però, no l’hi havia dit mai.

“La solitud dels nombres primers es llegeix d’una sentada. És una de les novel·les més originals i brillants que hem tingut mai a les mans. Paolo Giordano va néixer a Torí el 1982, és doncs jove de debò. I es dóna a conèixer amb un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador experimentat. No hi ha res de forçat, res d’estudiat. És com si les paraules fluïssin de manera natural en l’ànima d’aquest noi.” Caterina Soffici, Il Giornale

Lluna nova. Stephanie Meyer. Editorial Alfaguara.

Pàgines: 560 / Preu: 17.50

Apassionant, commovedora i plena de sorpreses, Lluna Nova és una fabulosa combinació d'emocions i entreteniment. Estàs preparat per a la història d'amor més addictiva i perillosa que s'ha explicat mai?

POESIA

66 poemes imprescindibles. Montserrat Ferrer

Pàgines: 178 / Preu: 8.50

Un panorama de la història de la literatura catalana que inclou els autors valencians més representatius. Uns criteris prioritaris han orientat la selecció: la inclusió d´autors consagrats i de poemes emblemàtics, i la presència dels temes recurrents (l´amor, la mort, la llengua, la guerra, la natura o la reivindicació social).

L'INFERN DE MARTA. Pasqual Alapont. Ed. Bromera

Pàgines: 168 / Preu: 9.80

Una jove maltactada lluita per salvar la seua vidaQuan va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en l’infern, i que d’ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com tractar d’escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la manera d’un thriller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada; però també és la història d’una amistat a prova de bombes que captiva per la seua tendresa.
El llibre es completa amb La màscara de l’amor, un text en què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per evitar caure en l’infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d’autoajuda.

Editorial Bromera
Editorial Bullent
Brosquil Edicions
Tàndem Edicions
Perifèric Edicions
Edicions 62

EN MARXA! RECOMANACIONS DE LECURA PER A 2n D'ESO

2009-09-17T14:26:00.000-07:00

Comencem amb les recomanacions de lectura per al segon curs. És a dir, per als grups 21, 22 i 23. Fixeu-vos-hi! Re-co-ma-na-ci-ons. La lectura no pot ser obligatòria: la lectura és una font de plaer. Per tant, tot seguit teniu una guia, confeccionada a partir de les recomanacions que els companys han fet a classe. Vosaltres també podeu fer les vostres propostes, per mig dels comentaris a aquesta entrada, o a classe. Seran penjades ací. Però ja sabeu que podeu triar el llibre que us vinga de gust, amb el vist-i-plau del professor.
En el llistat que trobareu a sota hi ha els títols, els autors, l'editorial, el nombre de pàgines (el que més us interessa, és clar) i el preu. També una sinòpsi de l'obra. Al final, un seguit d'enllaços amb editorials perquè feu una passajada virtual i tingueu l'oportunitat de triar el que més us agrade. Al llarg del trimestre ampliarem totes les llibres: les de llistes, les d'editorials... El cas és posar-nos en marxa... JA! Que el curs ha començat.
També volem que aquest bloc siga dinàmic. Podeu deixar tots els comentaris que us passen pel cap, recomanar (o no) alguns dels llibres que hi ha al llistat, o d'altres... En fi, el que volgueu.

NOVEL·LA

Aiguablava. Jesús Mollà. Editorial Tàndem.

Celeste i Nico viuen a la rodalia de l´Albufera. Celeste creu ser la princesa Almar d´Aiguablava i el seu regne coincideix fil per randa amb els límits del llac, amenaçat per quatre calamitats. Una nit de primavera, després d´una agra discussió amb els seues pares, Celeste fuig de casa amb la seua barca "El Somni" i es conduïda per l´agró Àngela a la mata de na Sofia, on està tenint lloc l´assemblea dels animals.

Pàgines: 176 / Preu: 10

Neu i gossos... Quin embolic. Enric Lluch. Editorial Bromera.

Pàgines: 96
Preu: 7.50

Les campanyes d'esquí escolar són sempre emocionants, però, potser, no n'heu viscut una de tan desbaratadament divertida com aquesta. Els seus protagonistes tenen un gran respecte pel professor de Ciències Naturals i això ho complica tot. Al cap i a la fi... qui pot abandonar un gosset quan truca a la porta de l'habitació?

No sigues bajoca! Pasqual Alapont. Editorial Bromera.

Pàgines: 96 / Preu: 7.50

Manel i el seu avi Frederic són dos insensats. Tenen fama de trapelles i se l'han guanyada a pols perquè no la pensen que no la fan. La seua família n'està farta i ha tractat de civilitzar-los de tant en tant. Debades.

Els pirates no ploren. Pep Castellano. Editorial Bullent.

Pàgines: 96 / Preu: 6.5

Marta perd a sa mare en un accident de trànsit i es veu obligada a abandonar el seu poble. Ha d'anar a viure amb el seu avi, a qui no coneix de res. Quan el veu, Marta el confon amb un pirata. És un vell ferroveller, militant ecologista, que viu en una caravana vella i atrotinada de recollir ferros i altres andròmines que recicla o reaprofita. Els dos hauran de conviure amb la nova realitat que els ha tocat i junts aprendran a sembrar la llavor de l'ecologia, de l'amor, de l'amistat i de l'aventura.
Una història de pirates del segle XXI i de gent que està disposada a tot per salvar la Terra.

La mosca. Assetjament a les aules. Gemma Pasqual. Perifèric Edicions

Pàgines: 106 / Preu: 8.80

Isona ha canviat d’Institut. Fuig d’una convivència impossible que fins i tot li va costar la vida a un amic seu. Al nou centre, però, tornarà a repetir-se de nou la mateixa situació d’assetjament. Aquesta vegada no fugirà. Isona haurà d’enfrontar-se, amb la complicitat de nous amics, al seu passat i a les persones que fan de la por un instrument per a sentir-se poderosos. Un llibre necessari que ens ajuda a entendre el fenomen de la violència a les aules. Es tracta d’un llibre que reflexa de manera molt real una situació que per desgràcia ens trobem actualment als centres escolars. És per això, que molt joves que conviuen amb esta lacra social els servirà la lectura d’esta novel·la. Ja que en ella trobaran resposta i solucions a els problemes que envolten l’assetjament escolar.

Cagadets de por. Pasqual Alapont. Editorial Bromera

Pàgines: 120 / Preu: 8.10

Manel i el seu avi Frederic tornen més esbojarrats que mai. Els nostres herois van a Mallorca de vacances i… les seues barrabassades fan tremolar tota l’illa: estan a punt de fer caure l’avió, s’enfronten amb uns contrabandistes i, entre altres peripècies, els confonen amb uns bruixots.

10.193 Escuma de mar. Manel Joan Arinyó. Perifèric Edicions

Joaquín Mas Catalán, ex-soldat de la República espanyola exiliat a França en perdre la guerra, tenia 27 anys quan, el 22 de juny de 1940, va caure presoner de l’exèrcit alemany a les Voges. D’allí va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, i després a Gusen I on sobreviurà en condicions inimaginables fins l’alliberació del camp per l’exèrcit aliat el maig de 1945.

10.193 Escuma de mar de Manel Joan i Arinyó és un testimoniatge honest, un retrat fidel de les coses viscudes i vistes. Escrit, per tant, en un estil sobri, quasi notarial, perquè, a la tragèdia, no li calen subratllats. El mèrit del narrador resideix a contar-nos les seues vivències des de la sorpresa o l’estupefacció en comprovar allò que ell i la resta dels presoners eren capaços de suportar i de fer per continuar vivint. Tot plegat, la història de Joaquín Mas és el relat de la baixada als inferns dels camps de concentració nazis, on veiem els horrors a què foren sotmesos els reclusos, els esforços que feia el protagonista per sobreviure (menjar herba, carbó, la vianda dels gossos; furtar roba per a protegir-se del fred...); de les caigudes en estats físics deplorables i els esforços i trampes per poder eixir-se’n i no ser fixat com un invàlid, cosa que hauria implicat la desaparició immediata.

10.193 Escuma de mar és des d'avui i fins a finals del mes d'abril la nostra i la vostra protagonista, ja que l'opinió del lector és el que realement ens importa. Anima't i participa...

POESIA

Oda als peus. Marc Granell. Editorial Bromera.

Pàgines: 64 / Preu: 7.80

Els peus també tenen dret que els dediquen versos! I també els canaris, els gats, la natura, i fins i tot les vocals; per què no? En aquest univers poètic, les foques poden ballar flamenc i el món pot ser de xocolate. T’ho perdràs?

66 poemes imprescindibles. Montserrat Ferrer

TEATRE

Ací no paga ni Déu! Dario Fo. Editorial Bromera.

Pàgines: 136 / Preu: 9.40

Què fa un cabàs ple de queviures en una casa com aquesta on el menú únic consta de sopa de menjar de canari amb cap de conill congelat? Es poden intercanviar embarassos sense cap intervenció mèdica? Pot resultar embarassat de rebot un guàrdia civil amb bigot? Tot açò i més li ho aclareix, o li ho embolica més, aquesta obra, perquè quan la fam ens obliga... Ací no paga ni Déu!

Editorial Bromera
Editorial Bullent
Brosquil Edicions
Tàndem Edicions
Perifèric Edicions
Edicions 62