BIOGRAFIA
Cavaller i escriptor, va viure durant el s. XIV nascut al que era aleshores el Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424.
Tingué el càrrec de cambrer reial i gaudí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà al setge de Bonifazio i entrà a Nàpols, on el 30 de maig de 1423 fou empresonat per Francesco Sforza. Allà escriví el poema Presoner, d’una gran força expressiva.
En aquest ambient es degué relacionar estretament amb Andreu Febrer i amb el Marquès de Santillana, qui lloa la els seus poemes i destaca la seua capacitat musical.
Poeta cortesà, els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o la reina Margarida de Prades, a la qual sembla que dedicà unes de les seues millors cançons com Midons i segurament Estramps. Els estudiosos de les seues obres opinen que l’éxit del poeta, es van generar, sobretot, per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.
El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis post feudals de Catalunya.
En la seva obra poètica es pot vore la influencia dels grans trobadors del segle XII (Peire Vidal, Foiquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel)
El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obri amb uns versos, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.
La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos, sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.
El poeta sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre's entre els poetes catalans.
La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.
POEMES
TORNADA
Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre
sus quantes són e'l mundanal registre
car tots jorns naix en vós cors e revida
bondats, virtuts, més que en Pentasilea.
ESTRAMPS
Jus lo front port vostra bella semblança
de què mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m'és romasa l'empremta
que ja per mort no se'n partrà la forma;
ans quan serai del tot fores d'est segle
cells qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
Si com l'infants quan mira lo retaule
e contemplant la pintura ab imatges
ab son net cor, no lo'n poden gens partre
- tant ha plaser de l'aur qui l'environa -;
atressí em pren davant l'amorós cercle
de vostre cors, que de tants béns s'enrama,
que mentre el vei mas que Déu lo contemple;
tant hai de joi per amor qui em penetra!
Així em té pres e lliats en son carçre
amors ardents com si estés en un cofre
tancat jus claus e tot mon cors fos dintre,
on no posqués mover per null encontre.
Car tant és grans l'amor que us hai e ferma
que lo meu cor no es part punt per angoixa,
bella, de vós, ans estai ferm com torres
en sol amar a vós, blanxa colomba.
Bella sens par ab la presençanoble,
vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes,
gais e donós lluu plus que fina pedra,
amorós, bells, plus penetrants que estella;
d'on, quan vos vei ab les autres en flota
les jutge menys, si com fai lo carboncles
que de virtuts les fines pedres passa:
vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.
L'amor que us hai en totes les parts mascles
no foncs jamais en null cors d'hom ne arma,
¿quan no n'amec pus coralment nulls hòmens
tan forta amor com cesta que el cor m'obre?
Mas sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma,
co'l monjos bos que no es part de la cetl.la
no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.
Oh cors d'honors, net de frau e delicte!
prenets de me pietats, bella dona,
e ne sofrats que's amant-vos peresca,
per què eu vos am mais que nulls homs aferma;
per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres
de tots los fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
pus vostre sui e serai tant com visca.
-Alguns dels seus poemes (Presoner, també conegut amb el títol de Desert d'amics, i Cançó d’opòsits) han estat bellament musicats per Raimon:
DESERT D’AMICS – RAIMON (Jordi de Sant Jordi)
Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
en acunçar nostre deslliurament.
Deserts d'amics, de béns e de senyor...
-Ací podeu sentir la cançò:
http://www.goear.com/listen.php?v=aae00b3
-Ací teniu un powerpoint sobre tot l’explicat abans:
http://www.megaupload.com/?d=RTET66HI
Marta Soler Pérez B12
