L’homínid va viure fa 4,4 milions d’anys a Etiòpia
Ardi feia 120 centímetres, pesava 50 quilos i podia caminar dreta, encara que possiblement també s’enfilava als arbres. Era una criatura que estava plena de sorpreses anatòmiques, segons els seus descobridors, però en absolut es tractava d’un simi. Va viure fa 4,4 milions d’anys a la regió d’Afar, a l’actual Etiòpia, i les seues primeres restes van aparéixer fa 17 anys. Ahir, finalment, després de llargues anàlisis, neteja de les peces i noves troballes, 11 articles publicats simultàniament a la revista
Science certifiquen la importància d’Ardi en la història de l’evolució humana: no s’ha trobat mai un esquelet d’un homínid tan complet i tan antic. És la nova candidata a àvia de la humanitat.
Falta veure si Ardi, adscrita a l’espècie
Ardipithecus ramidus, entrarà en els llibres de text, però com a SDHpmínim és un milió d’anys més antiga que l’arxifamosa Lucy, una femella d’
Australopithecus afarensis que ha protagonitzat incomptables documentals i exposicions. En la descripció i anàlisi d’Ardi hi han participat 47 científics de 10 països. Els estudis aprofundeixen en l’anatomia òssia, la locomoció, la dieta i fins i tot possibles pautes socials. També s’ha analitzat l’ambient en què va viure, caracteritzat per sabanes i boscos més densos i freds que actualment.
Proves biològiques sostenen que l’últim ancestre comú dels humans i els ximpanzés devia viure fa sis o set milions d’anys, de manera que Ardi és massa jove per ser considerada la hipotètica baula perduda. De fet, durant els últims anys s’han descobert ossos atribuïts a espècies molt més antigues, com el famós crani de Toumai (
Sahelantropus tchadensis), encara que la seva adscripció en la línia humana de l’evolució no és clara. Ardi, en canvi, ja forma part de la nostra estirp malgrat que manté alguns trets primitius. «Si
Ardipithecus no va ser el nostre avantpassat, va estar estretament relacionat amb ell», subratlla un dels caps de la investigació, Tim White.
110 OSSOS / Els científics presenten a
Science l’anàlisi de 110 fòssils d’
Ardipithecus ramidus que van ser localitzats a Afar. Pertanyen a 36 individus de totes les edats, però el més complet és sens dubte l’esquelet d’Ardi, ja que conserva una part del crani, dents, pelvis i ossos de les mans i els peus. Ardi tenia un cervell petit, similar a les femelles del ximpanzé actual. La seua cara tenia un morro prominent, com els simis, encara que no es projectava tan endavant com els actuals ximpanzés.
Quan caminava, Ardipithecus ramidus no utilitzava els artells de les mans com a suport, tal com fan alguns grans simis, encara que l’absència del típic pont dels peus humans suggereix que tampoc era un bon corredor.
Les dents allunyen Ardi tant dels
Australopithecus com dels simis. Per exemple, l’esmalt indica que Ardi i el seu llinatge tenien una dieta omnívora relativament diversa que incloïa fruites i altres aliments del bosc, com nous i fulles. Finalment, les dents, similars en mascles i femelles, també suggereixen que socialment era menys agressiu que els simis actuals.
El Periódico, 10-10-2009
