dimarts, 1 de juny del 2010

Tirant lo blanc

Ací us deixe el powerpoint i el text de la meua exposició.

powerpoint:
http://www.megaupload.com/?d=T1NBQDE7

Joanot martorell:
http://www.megaupload.com/?d=HA9Z359R

Estructura tirant (text):
http://www.megaupload.com/?d=8RK0I6P6

Carlos B12

dimecres, 10 de febrer del 2010

Ausiàs March

BIOGRAFIA

Poeta i cavaller medieval, que va naixer entre Gandia, València o Beniarjò l'any 1400. Va morir el 3 de març de 1459 a València.

Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:

  • Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.
  • La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
  • Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.

D'ell destaca la seua modernitat perque:
  • Utilitza per primera vegada el valencià en els seus poemes.
  • Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
  • Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
  • L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
  • Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
  • La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.
  • L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.
L'obra d'Ausiàs Marc, encara que no estava impresa, va exercir una influència clara en uns pocs poetes contemporanis, en canvi, per a les generacions posteriors de poetes valencians passà desapercebut. Només el marqués de Santillana el lloava així: gran trovador y hombre de asaz elevado espíritu.

La poesia ausiasmarquiana es mostra d'una banda culta:
  • Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal".
  • Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
I d'altra banda desimbolta sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar esta sensació són:
  • Presència constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...): 
 «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»
  • Paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):

    «Llir entre cards, passions d'Amor fan
    Tembre i Fiar estar dins un hostal.»

  • Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
  • Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc. d'altra.
  • Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:
 «Hajau dolor de la dolor de mi!»

L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.
  • CANTS D'AMOR
    • Plena de Seny
    • Llir entre Cards
    • Amor, Amor
    • Mon darrer bé
    • Oh, foll amor
  • CANTS DE MORT
  • CANT ESPIRITUAL 


POEMES 

Veles e Vents

I
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins duptosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
Xaloc, llevant, los deuen subvenir
Ab llurs amichs lo grec e lo migjorn,
Fent humils precs al vent tramuntanal
Que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

II
Bullirà•l mar com la cassola en forn,
Mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

III
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confès descoberts no seran.
En lo perill no•m caureu de l’esment
Ans votaré al Déu que•ns ha lligats
De no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

IV
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
Perquè amor per mort és anul•lats;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
Que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit
Car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no ha en amor,
Car prop d’aquell jo•m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
Tement, fiant, de tot l’avenidor.

V
Jo són aquell pus extrem amador
Aprés d’aquell a qui Déu vida tol.
Puis jo són viu, mon cor no mostra dol
Tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
Mas per mon fat fortuna cas no•m porta.
Tot esvetlat, ab desbarrada porta,
Me trobarà faent humil respost.

VI
Jo desig ço que•m porà ser gran cost
I aquest esper de molts mals m’aconhorta.
A mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost;
lladoncs les gents no•ls caldrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte•s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Tornada
Amor, de vós jo•n sent més que no•n sé,
De què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé." 

Cants de Morts
La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]

O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;


ENLLAÇ DEL VIDEO/BIOGRAFIA D'AUSIÀS MARCH

Leandro Crisol Lo Presti, B12

dimarts, 26 de gener del 2010

JORDI DE SANT JORDI

BIOGRAFIA

Cavaller i escriptor, va viure durant el s. XIV nascut al que era aleshores el Regne de València en data indeterminada i va morir probablement el 1424.

Tingué el càrrec de cambrer reial i gaudí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà al setge de Bonifazio i entrà a Nàpols, on el 30 de maig de 1423 fou empresonat per Francesco Sforza. Allà escriví el poema Presoner, d’una gran força expressiva.

En aquest ambient es degué relacionar estretament amb Andreu Febrer i amb el Marquès de Santillana, qui lloa la els seus poemes i destaca la seua capacitat musical.

Poeta cortesà, els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l’ideal cavalleresc. Sovint exalta figures femenines del seu entorn, com ara la seva germana Isabel o la reina Margarida de Prades, a la qual sembla que dedicà unes de les seues millors cançons com Midons i segurament Estramps. Els estudiosos de les seues obres opinen que l’éxit del poeta, es van generar, sobretot, per la seva atenció als ritmes i formes clàssiques.

El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis post feudals de Catalunya.

En la seva obra poètica es pot vore la influencia dels grans trobadors del segle XII (Peire Vidal, Foiquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel)

El seu més bell poema, veritable joia de la lírica catalana, els Estramps, s'obri amb uns versos, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altíssim to poètic una creença popular.

La suau tristor és també una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos, sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.

El poeta sovint recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre's entre els poetes catalans.

La seva llengua és encara un valencià en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.





POEMES



TORNADA

Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre

sus quantes són e'l mundanal registre

car tots jorns naix en vós cors e revida

bondats, virtuts, més que en Pentasilea.



ESTRAMPS

Jus lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma;

ans quan serai del tot fores d'est segle

cells qui lo cors portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

Si com l'infants quan mira lo retaule

e contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

- tant ha plaser de l'aur qui l'environa -;

atressí em pren davant l'amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s'enrama,

que mentre el vei mas que Déu lo contemple;

tant hai de joi per amor qui em penetra!

Així em té pres e lliats en son carçre

amors ardents com si estés en un cofre

tancat jus claus e tot mon cors fos dintre,

on no posqués mover per null encontre.

Car tant és grans l'amor que us hai e ferma

que lo meu cor no es part punt per angoixa,

bella, de vós, ans estai ferm com torres

en sol amar a vós, blanxa colomba.

Bella sens par ab la presençanoble,

vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes,

gais e donós lluu plus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estella;

d'on, quan vos vei ab les autres en flota

les jutge menys, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.

L'amor que us hai en totes les parts mascles

no foncs jamais en null cors d'hom ne arma,

¿quan no n'amec pus coralment nulls hòmens

tan forta amor com cesta que el cor m'obre?

Mas sui torbats que no fonc Aristòtils

d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma,

co'l monjos bos que no es part de la cetl.la

no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Oh cors d'honors, net de frau e delicte!

prenets de me pietats, bella dona,

e ne sofrats que's amant-vos peresca,

per què eu vos am mais que nulls homs aferma;

per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres

de tots los fruits on valor grans pren sombra,

que em retenyats en vostra valent cambra,

pus vostre sui e serai tant com visca.





-Alguns dels seus poemes (Presoner, també conegut amb el títol de Desert d'amics, i Cançó d’opòsits) han estat bellament musicats per Raimon:



DESERT D’AMICS – RAIMON (Jordi de Sant Jordi)

Desert d'amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada,

lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,

ma voluntat e pensa caitivada,

me trob del tot en mal poder sotsmès,

no vei algú que de mé s'haja cura,

e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,

de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;

ara em content de ço qui em fai tristura,

e los grillons lleugers ara preu més

que en lo passat la bella brodadura.

Fortuna vei que ha mostrat son voler

sus mé, volent que en tal punt vengut sia;

però no em cur, pus hai fait mon dever

amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir

en esguard d'u qui al cor me destenta

e em fai tot jorn d'esperança partir:

com no vei res que ens avanç d'una espenta

en acunçar nostre deslliurament,

en acunçar nostre deslliurament.

Deserts d'amics, de béns e de senyor...



-Ací podeu sentir la cançò:

http://www.goear.com/listen.php?v=aae00b3



-Ací teniu un powerpoint sobre tot l’explicat abans:

http://www.megaupload.com/?d=RTET66HI





Marta Soler Pérez B12

dijous, 21 de gener del 2010

CATEGORIES GRAMATICALS

Pengem el quadre de les categories gramaticals amb l'explicació semàntica, sintàctica i morfològica perquè el pugueu fer servir.

Categories gramaticals 2

Carlos Moreno B12

dijous, 26 de novembre del 2009

MODEL FITXA DE LECTURA

Ací teniu el model de fitxa de lectura que farem servir per a totes les lectures de l'any. Recordeu que no podeu escriure per fora dels marges ni fer lletra de formiga. És una fitxa, no cal exposar-hi tota la informació que coneies.

FITXA DE LECTURA

diumenge, 8 de novembre del 2009

CANÇÓ PER A ANALITZAR MÈTRICA

Com us vaig prometre, penge la lletra de la cançó de la qual heu d'analitzar la mètrica. Perquè la faena siga més divertida, us deixe també la música, per si voleu escoltar-la. Jo us la recomane.



Dolça besada té gust que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

diumenge, 1 de novembre del 2009

EXERCICI DE TRACTAMENT INFORMÀTIC DE TEXTOS PER A TERCER D'ESO

Ací teniu un text bastant dolent pel que fa al format. Descarrega-te'l al disc dur de l'ordinador i fes els exercicis que trobaràs al final.