Poeta i cavaller medieval, que va naixer entre Gandia, València o Beniarjò l'any 1400. Va morir el 3 de març de 1459 a València.
Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dintre de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seua qualitat literària, aquest criteri està recolzat pels punts següents:
- Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seua obra.
- La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seues obres.
- Perquè la seua obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.
D'ell destaca la seua modernitat perque:
- Utilitza per primera vegada el valencià en els seus poemes.
- Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
- Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
- L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
- Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
- La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.
- L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.
La poesia ausiasmarquiana es mostra d'una banda culta:
- Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal".
- Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.
- Presència constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...):
«Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»
- Paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):
«Llir entre cards, passions d'Amor fan
Tembre i Fiar estar dins un hostal.»
- Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
- Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc. d'altra.
- Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:
«Hajau dolor de la dolor de mi!»
L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema.
- CANTS D'AMOR
- Plena de Seny
- Llir entre Cards
- Amor, Amor
- Mon darrer bé
- Oh, foll amor
- CANTS DE MORT
- CANT ESPIRITUAL
POEMES
Veles e Vents
I
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins duptosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
Xaloc, llevant, los deuen subvenir
Ab llurs amichs lo grec e lo migjorn,
Fent humils precs al vent tramuntanal
Que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
II
Bullirà•l mar com la cassola en forn,
Mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
III
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confès descoberts no seran.
En lo perill no•m caureu de l’esment
Ans votaré al Déu que•ns ha lligats
De no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
IV
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
Perquè amor per mort és anul•lats;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
Que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit
Car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no ha en amor,
Car prop d’aquell jo•m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
Tement, fiant, de tot l’avenidor.
V
Jo són aquell pus extrem amador
Aprés d’aquell a qui Déu vida tol.
Puis jo són viu, mon cor no mostra dol
Tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
Mas per mon fat fortuna cas no•m porta.
Tot esvetlat, ab desbarrada porta,
Me trobarà faent humil respost.
VI
Jo desig ço que•m porà ser gran cost
I aquest esper de molts mals m’aconhorta.
A mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost;
lladoncs les gents no•ls caldrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte•s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Tornada
Amor, de vós jo•n sent més que no•n sé,
De què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé."
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins duptosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
Xaloc, llevant, los deuen subvenir
Ab llurs amichs lo grec e lo migjorn,
Fent humils precs al vent tramuntanal
Que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
II
Bullirà•l mar com la cassola en forn,
Mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
III
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confès descoberts no seran.
En lo perill no•m caureu de l’esment
Ans votaré al Déu que•ns ha lligats
De no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
IV
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
Perquè amor per mort és anul•lats;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
Que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit
Car, nós vivint, no creu se pusca fer:
Aprés ma mort d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no ha en amor,
Car prop d’aquell jo•m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
Tement, fiant, de tot l’avenidor.
V
Jo són aquell pus extrem amador
Aprés d’aquell a qui Déu vida tol.
Puis jo són viu, mon cor no mostra dol
Tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
Mas per mon fat fortuna cas no•m porta.
Tot esvetlat, ab desbarrada porta,
Me trobarà faent humil respost.
VI
Jo desig ço que•m porà ser gran cost
I aquest esper de molts mals m’aconhorta.
A mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost;
lladoncs les gents no•ls caldrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte•s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Tornada
Amor, de vós jo•n sent més que no•n sé,
De què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé."
Cants de Morts
La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]
O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]
O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;
DESCARREGA DEL POWERPOINT SOBRE LA VIDA D'AUSIÀS MARCH
PÀGINA D'AUSIÀS MARCH A L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
ENLLAÇ DEL VIDEO/BIOGRAFIA D'AUSIÀS MARCH
Leandro Crisol Lo Presti, B12
